L'aire està estancat,
moix,
com la meva ànima.
Ni un núvol hi ha al cel,
ni una gota de pluja caurà,
doncs m'han nascut totes.
El meu cos està calent,
suant una pandèmia,
enroscat.
Les finestres, tancades,
i la vida en suspens,
els finals s'apropen.
El pronòstic és trist
l'aire no es mou
el canvi és imminent
i inevitable
No hay comentarios.:
Publicar un comentario